jueves, 27 de octubre de 2011

Mossèn Páramo desde la Tribuna, by Quim Pedret



ETA, PUNT FINAL


Aquest troç en blau, està escrit i pujat la matinada del dijous 27-28 d’octubre


Ahir com molts dimecres vaig anar a fer el meu cafè descafeïnat al bar d’uns amics. Sempre agafo el Setmanari Empordà i li faig una ullada, tampoc no molt extensa, perquè tot s’encomana.
Al arribar a casa vaig per un ‘petit’ article dedicat a molts que varen llençar flors i les campanes al vol per la famosa ‘Tregua de NO matar por parte de Eta’ i crec que tenen de ser prudents amb el assassins. L’escrit anava adreçat a un persona mes en particular que les demés Una persona que m’ha portar inclòs ‘topos’ a dins de casa meva, per saber de es de la meva vida i a que em dedico (políticament parlant). Desprès de fer.lo ho vaig deixar corre i el vaig guardar


Avui he pujat l’escrit a la xarxa
Avui el simpatitzants, i aprenents de ETA no han matat, ni han cridat, però han demostrat un cop mes que no estem malauradament davant de un PUNT FINAL (com diuen els profetes). La Presidenta del govern Foral de Navarra, ha estat agredida (mireu ve les imatges) i humiliada, no sols com persona i com a dona , sinó per el fet de ser la Presidenta de la terra que ETA vol controlar (Navarra). 24 hores desprès em reitero amb el que vaig escriure la matinada del dimecres. Sr. Carles, fassi el favor de callar i la meva malmesa salut li agrairà molt. (I a mes podré comprar i llegir el Setmanari Empordà o l’Hora Nova, sense ensurts) Moltes gràcies





El líder mundial que esta per sobre del be i del mal, pensa per nosaltres. Siguis benvingut


Carles Paramo
"La capacitat de perdonar està en funció de la capacita d’estimar? També que sí. Crist, què ens diria, què ens diu?"
Et contesto rapit Carles: "ETA son una colla de assasins i fills de puta -de mare santa-. Mes clar l’aigua? … i si segueixes lleixin et demano una cosa si et plau…



En principi demano excuses als meus lectors per que el escrit crec que es un pel llarg, tot el contrari del receptor de la carta que sempre li considerat un pel curt.
Fins ara he sigut una persona respectuosa, educada i inclòs sensible, fins hi tots sensible a les mancances del demés. (incloses algunes persones que anomeno mes avall). O sigui que les entenia o no, però les respectable. Ja que tots tenim un cul, tots tenim una opinió, tot es opinable i tot cul es per seure (u opinar) i tota opinió es rebatible, o no. Ara, a vegades les mancances, el deliris de grandesa i la supèrbia es transforma en desinformació i qualsevol amb un ordinador i una mica de sort pot escriure qualsevol bestieses en algun diari, i això es el que pasa. La gent no esta preparada i pot se president del govern o alcalde qualsevol i això es el que veiem en massa freqüència. A les hores entrem en una societat desinformada, manipulada i això pot ser perillós.



Aniré uns dies enrere…,ETA (banda de terroristes armats i colla d’asasins, (Ells s’autoanomenen revolucionaris per Euskalerria) varen fer l’anunci de un tregua de foc, o sigui.. "de moment, no matarem" I van uns tretze comunicats? El podem creure o no.. Jo no em crec res. Pregunto: Perquè aquesta dèria de creure-les ara?. Varen sortir els de sempre, amb el cap tapat i posant les mateixes condicions: "Negociar amb el govern espanyol i amb el govern francès"
Molts varen tirar coets i va semblar un país on havia arribat Papa Noel tres mesos abans. Però la meva sorpresa no va ser solament aquesta. Vaig deixar que molt s’omplissin la boca de que ja havia arribat la pau a Euskadi. Com he dit abans, cada un pot dir la seva i opinar el que vulgui o cregui. Jo no ho vaig creure res de res. Vaig pensar en el maleït 11 M a Madrid, que vaig plorar davant del televisor. No m’importava si era ETA o el terrorisme islàmic. Era una barbàrie. Ara per molts ETA ha deixat de matar, potser es evident, jo no he vist per sort cap mort o ferit en els carres ni les places. Ni ho vull veure mai mes. ETA –momentàniament- ha deixat de matar, però no ha deixat de estar preparada per tomar a matar, te mes diners, te mes informació i segurament ‘topos’ segueix roben armament, municions, bombes (caso Faisán) i segurament te molt ben preparat el seu aparell Logistic. Tant el govern de PSOE com el PP (oposició) varen tirar les campanes al vol, mentrestant les víctimes del terrorisme estaven i segueixen indignades. Han corregut rius de tinta per aquesta enèsima carta de PAU. Inclòs alguns han il·lustrat els seus articles posant la colometa amb el lleure d’en Picasso, altres, s’han curat en salut per si de cas i en fet dues versions del fet de aquesta tregua. Es com jugar a la puta i la ramoneta, joc molt utilitzat darrerament, sobre tot dins la classe política. Altres han dit que la família l’Ernest Lluch (un bon Home) fa saltirons d’alegria, que perdona, ni tenen odis, Jo no em crec res.




Mireu si jo vaig a robar a dins d’un banc i porto armament i mato vol dir que delinqueixo i soc un assasí, però si al cap de dos o tres anys dic que ja no robaré ni mataré, no crec que tingui cap vàlua ni em donguin cap medalla. Això vol ETA Primerament jo ja no tenia de anar robar, segona no tenia perquè matar a algú i que ara digui que serè un bon nen, no es moralment ni legalment acceptable i tinc de complir pena Sempre, com ho es ETA, als ulls de la societat i de la justícia serè un assasí i sense cap credibilitat, fins que no paguin i deixin les armes, SENSE cap condició
Ara ETA ha posat de genolls a tots el aparell de l’estat. Abans a altres governs. Ara ho ha fet com una mesura electoral –pactada- per col·locar a tota presa els elements de Bildu a llocs estratègics. Amb ETA han negociat tothom, el govern de Zapatero no es l’accepció i ara ells, cara la societat que ens tenen per imbècils alguns fan palmetes. Aquí a Catalunya també tenim ‘palmeros’ que encara no se que colons celebren (ni diuen PAU), i gent de bona fe que s’ho han cregut i inclòs els hi cau la baba (baba rai, en tenen mes), Criden ETA no mata, ni crida? Quina bona oïda que tenen a Eukadi i això que esta a uns 450 km)
Al veure la noticia vaig pensar en el 28 de desembre o en un 20 N, dates prou còmiques, una per les innocentades i l’altra per commemorar la mort d’un feixista.
Si anem a casa nostra, l’Empordà, anem a Roses. Varem viure aprop el terrorisme de ETA; va ser la mort del primer Mosso a Catalunya, el Sr. Santos Santamaria. Q.E.P.D.
Han passat els anys i he fet tot el possible per escriure sobre Roses, en la distancia, llarga o curta. He tingut cura de fer-ho be i no se si la memòria i les forces m’acompanyaran per seguir fer-ho, però d’un tems cap aquí i vist el panorama sociopolític he deixat no tan sols de escriure, -motius familiars i físics -que he tingut de deixar de escriure a webs del poble, i comarca, bloquejar alguns personatges del Facebook, he deixat quasi de anar a Roses i he desconnectat Empordà TV, per no veure algunes coses i cares, però el Sr. Carles, (sempre ell), mes conegut com l’amo de Roses, te la mala costum de escriure als diaris de àmbit comarcal. I ara també els tindré de deixar de llegir. Ara te una tribuna i una foto a un setmanari a on el esmentat batlle, està ‘repantigat’, i ‘escarxofat’ con si estés a casa el sogre, passejant les seves grandeses i el seus desconeixements.



"Avui em sabut que ETA es un punt final, es la millor noticia.. …recordem el 365 dies de l’any al Santos Santamaria. Que esta al cel". L’alcalde accidental era el bon amic Miquel Gotanegra i jo estava a casa amb la pota xunga, de una ensopegada de tant treballar. I que desde la meva convalescència, també he sentit el patiment i la pena que encara porto al damunt" (paraules de Carles Páramo)
Em sabut per part del batlle, que la mort del Mosso no va afectar al turisme, cosa que als pares del Sr. Santamaría -noi assassinat- els hi devia fer molta il.lusió ¡Spain is l’ostia de diferent! Que n’ets de patètic i lamentable!!!


Mira que fer un balanç amb positiu del turisme, incloent la trista mort de un jove mosso, amb els numero de llits plens, d’aquell maleït estiu de Roses, per tu no te preu ¡¡ Increïble !!!


¡¡ Costa Brava Catalana !! Encara deuen cantar els turistes de l’any 2001




Senyors, ETA ja deixat de matar i jo ja he deixat de comprar el Setmanari Empordà i l’Hora Nova i us ven juro que tindre la pau interior que vull i necessito. També podria fer una collonada -espero que no li paguin per escriure aquestes bajanades- però si ho necessita –es pobre- , jo li pago cada setmana, perquè no escrigui res i ens deixi a tots en PAU.
Ja li vaig fer fa uns dies un escrit dins de la meva web, a ell (Carles) i al Felip Puig (el des mossos), perquè deixin de dir bajanades com: "Roses te de tindre ordre i esperit de llibertat" Quins pebrots!
Tot el que he escrit es resumeix en això:



Qui s’ha cregut vostè qui es. Diu: ETA ha fracassat, Es l’hora del perdó? De demanar perdó? I concedir perdó? Crec que si, sense oblidar les víctimes directes o indirectes. Perdona Carles, ETA no ha fracassat. Aquí no hi ha una rendició d’ETA, no hi a dissolució, aquí no s’han complet penes, aquí ETA posa condicions per seguir matant o no. Aquí no hi han víctimes directes o indirectes, nomes hi han VÍCTIMES i tu no es ningú per donar perdons, ni per demanar-los per ningú, ni en nom de ningú. Tu ni ets Deu, ni salvador de pàtries , ni causes perdudes ni ets una víctima del terrorisme, tu est la teva pròpia víctima , tu ets una víctima de la teva arrogància i la teus deliris de grandesa. Pregunta a un familiar del Sr. Blanco si han perdonat als assassins del seu fill, o potser creus que el Sr. Blanco es el culpable d’estar dins la trajectòria de la bala, que el va matar, quant estava lligat a un arbre i estan tota la població amb el cor encongit? Potser si que tots som víctimes de molts i masses terrorismes i malauradament sempre que hagin diaris escrits tant permissius, a la ma de tots, que inclòs posin la foto del el Batlle repantigat, que hi hagin blocs, webs i tota mena de chats, tots podem ser víctimes de un terrorisme que no mata, però fa molt de mal, com el teu i com pot ser la teva ignorància e inoperància
Per cert, ara que t’has convertit en líder mundial de la religió, la moral, la llibertat i les bones costums, escriuries el mateix si haguessis sigut tu el germà (no ho desitjo, ni en el pitjors del casos) o un familiar directe del Sr. Blanco? Fes-me un favor, no ho pensis, ni contestis, CALLA, si us plau.



¡¡ Deixam tranquil !! Collona


Escrit per El Quim Pedret i Rovira la matinada del dimecres 26-27 d’Octubre



VISCA CATALUNYA LLIURE

martes, 25 de octubre de 2011

"La Rovirada" 1811 a TV3, By Quim Pedret



Aqui teniu el troç que va emitir TV3


Emissió del "Telenotícies comarques" - Girona 06/10/2011


Laroviradaquimpedret Cliqueu per veure el video


Escenes rodades al Celler Espelt de Vilajuïga amb motiu de ‘La Rovirada 1811


Pujat per El Quim Pedret

La 1ª Caga-Ruta de l’Hort a l’Empordà, by Quim Pedret







….Està a punt de solfa la 1ª Caga-Ruta de l’Hort, on hi participaran unes 80 verdures, o mes, en uns 20 horts o mes repartits per el municipi. Estarà organizat per la Capitana Enciam. "Perque els petits gestos son poderosos" Es un projecte engrescador i significa obrir els nostres horts als ‘tomaquets’ i els seus consumidors. Hi haruran ‘tomaquets’ i ‘tomateres’ de renom, vinculats al Empordà i part d’Andorra



Tinc a la Tieta Cisqueta Maluc i Pi, amb una emprenyada de dos pebrots de ‘cal cristu’, diu que li han pres l’idea i l’invent es seu, seguirem investigant



Però tot i així, com alcalde de casa meva, valoro molt positivament aquest projecte, sigui de qui sigui l’idea i per el que significa la promoció de la nostra comarca. Agraiexo a la inesgotable Margarita (Alias ‘Capitana Enciam’), perque malgrat que no te prous mitjans, ni mitjons economics, ha entes (i sino ho enten, que es foti) les retallades del meu ajuntament i que no hi han gaires quartos i que farà tot el posible i sino que possi ella els cales de la seva butxaque, perque sigui un tot un exit la patatera. Es combianaran, com he dit anteriorment, verdures i fecules, vinculades a l’Empordà i part d’Andorra, amb tomaquets de renom, vinguts de Barcelona, de Madrid, Valencia, Galicia i altres indrets. A partir d’avui gaudireu del seus sabors, olor i textures. Descubrireu tots el racons de un bon Hort. Benvinguts a la 1ª Caga-Ruta de l’Hort.O sigui que si viatges a l’Alt Empordà i pasas un cap de setmana de ‘pebrots’, en la mismísima Ruta de l’Hort, que tiene muy buen PINTA, estaras aixerit com un pessol. Si ets agnóstic i/o ateo, quedat en casa miran-te el pepino o el carbassó. Ja que el diumenge -som molt ‘píos’- tenim confesió, misa cantada per un tal Gregori i un credo de aqui t’espero cantat a la Muntanya de les Oliveres. Aixi sigui o Amen (llatí)



El Quim Pedret



Alcalde? Au vinga….no fotis tiuuuu…. Que no ho organita cap Ajuntament de la comarca. No ho patrocina cap comerc i no hi col.labora ni deu !!!Deu quin Tomaquet !!!
Sigueu benviguts a la 1ª Caga-Ruta de l’Hort.



Sra. Margarita Flores del Campo


Quim Pedretlechugastomate



Un preciós ‘tomaquet’ de gran renom fora de l’Empordà, dins del seu estil




Quim Pedretlechugashuerto(jardin-huerto)


Un hort Urbà



Cultivar hortalizas, vegetales y hierbas aromáticas es un pequeño placer, ya que nos permite estar con el culo al aire libre, en nuestro huerto casero…Pero ¿Qué pasa cuando vivimos en la ciudad y el mayor contacto que tenemos con el aire li…bre es nuestro balcón? Pues podemos jodernos o podemos crear un huerto urbano. Por esto y para saber por dónde empezar os recomiendo el curso ‘Digui Oiga’ de pixa TV (tres), el: ‘Huerto en casa, la alegría de la huerta’En el ‘Digui Oiga’ tindreu el vostre politono al mobil: "Con el enciam, farem una bona ensalada" o "L’aceituna te pinyol, en camvi el platan, no en lleva"




Reflexió seriosa per ‘els importants inútils’, que son concients que el que fan, no es res mes que fems (merda) i que utilitzen els demés i la seves obres, per intentar tindre un minutet de gloria als mitjans, sempre dins de les seves mancances. I després, que?





L’art és la expresió del sentir d’una societat, emergeix fins a ser una manifestació que mai abans s’havia expressat d’aquesta manera, l’Art i el Hort tenen de ser originals, tenen de ser únics, no te d’estar subjecta als canons de bellesa actual, la qual cosa pretén és ser una obra que arribi al sublim de les persones. Si no provoca alguna cosa, segurament que l’obra no és res… i no tidrem amanida





A l’actualitat malauradament existeixen masses ‘artesans’ que fan les ‘reproducció’ d’obres famoses, amb un suposat toc personal, inclos els comparen cuiners de la sardina i el tomaquet am treballadors i genis de la pintura. Però aquests genis del segle XXI no són artístes, tret que s’arrisquin per anar a ser més (molt dificil) Un artista te de ser únic i realment coneixedor de les bases de la seva obra. Deixem-nos de negocis i marketings barats. També de sopte ens trobem amb ignorants de l’art que diuen: "Això ho pot fer el meu germa de 3 anys" La realitat és que no ho va fer el seu germà, ni ell tampoc ho farà. Hem de ser més coherents en expressar-nos i treballar,treballar i treballar i saber dibuixar … perdó dibuixar un bon tomaquet per una bona amanida que ‘PINTA’ molt be (en que estabe pensant?)



El Quim Pedret




Us deixem -ja tornarem- amb una petita mostra d’art de camperol. Aixó sembla que pinta força be



Quim Pedretlechugas Quim PedretlechugasJudias_verdes





Quim Pedretlechugaspepino Quim Pedretlechugascalabaza





Quim Pedretlechugascebolla1 two fresh zucchini isolated





Quim Pedretlechugaspimiento-rojo Quim Pedretlechugasberenjenas





Quim Pedretlechugasajo



A partir de la setmana que be, en aquesta pagina i dins del ‘Facebusss’ -que diu la meva Tieta Cisqueta- ella mateixa començarà la Ruta de la fotografía per promocionar aquest art desconegut i tristement oblidat, dins del Caga-Art-Interesat-i feste fotra. Serà crec,-es una sorpresa- la 1ª Ruta del Art Fotogràfic del Quim Pedret (jo mateix) i altres artistes, que hem pasat a la jubilació anticipada i ben guanyada. Però mal entesa



Gracies Tieta, deu sempre la tindrà a la seva gloria (quan es mori, es clar)




Pujat per El Quim Pedret, Ciutada del Principat de Catalunya

"Sergicoses" a Pau ¡Quina pau!



SergiPedretQuimPedret



Foto: Elena Kudryashova

SergiPedret ElenaKudry1

Fotos: El Quim Pedret


Sergicoses


Foto: El Quim Pedret



Pujat per el papi, mentres jo dormia

Lo Caga-Tio Vicentet de Gandesa a Vilajuïga



Lo Caga-Vicentet (perdó per lo de cagar), es fill de Gandesa i la seua mare era la Visanteta de Fabara*. Ara viu entre Gandesa i Roquetes. Es solter i la Tieta Cisqueta de Garriguella lo perseguiex,(pobre home, no sap lo que li espere)


Lo reporter mes intrepit i rapit de Radio Ona Vilamalla, lo Guillém Plujà, va enxampar a lo Tio Vicentet i a la Tia Cisqueta de Garriguella, a la exposició del pintor José Luis Pascual al bonic poblet de Vilajuïga


*Desperés varen fer una pel.licula que es deia la ‘El Virgo de la Visanteta’ ambientada a Favara (Pais Valencià) a la epoca del ‘destape’, a on totes les noietes sortien amb els mamellots a l’aire, i a varen inspirar en la mare del Vicentet (una mica lleugera de cascos i mamelluda), però varen cambiar la Fabara de Terol (tocant Gandesa), per la Favara de la Ribera Baixa de Valencia. Aixínes la seua mare, no es va poder emprenyar amb los del cine. Encara que -tot sigui dit- les dues eren molt foll.. folla.. shshsh …desfogades ¡¡¡Aixines!!! ¡¡¡Punyeta!!! `


Preguem disculpes pe el lleguatje barroer del texte, l’enviat lo germà del Vicentet -lo tio Collons- que es una mica bacó (porquet) al parlar i ni es dutxa. Be, de fet solamnet es dutxa per Nadal i per la Festa Major del poble. Diu que estalvia aigueta. Collonades suades seues. Mes a sota trobareu la pel.licula sensera de l’altre ‘Visanteta’ (la guarrota)



Podeu escoltar la conversa clicant lo Caga-Tio Vicentet ¡¡¡ Vaja tres !!!


Quim Pedret  tio vicente




Sentim no poder posar una foto de lo tio Vicente


Es tant lleig, que tenim por de que peti la xarxa, posarem un foto


del seu germà el Tio Collons, que va participar en la pel.licula de sota



Visanteta de Favara


VisantetaQuimPedret


Aqui teniu el link la pel.licula sensera Cliqueu al Virgo



VisantetaQuimPedret1


No hi paraule bruta que se digui en valencià, encara que sigui fill de pu..Salut



Tota aquesta historia no es te de confondre amb La Vicenteta del "Tres pics i repicó" de TV3


Aquella era de Torreblanca de Castellò de la Plana i amiga de l’Antoni Bassas. Res de familia



Pujat per el El Quim Pedret, nebot de la Tieta Cisqueta Maluc i Pi

Elena Bugedo actua a Barcelona, by Quim Pedret



El Diumenge, 30 d’octubre a las 21:30 i el 31 d’octubre a las 0:30


Elena BujedoQuim Pedret




‘Al ritmo de tu son’ (Cliqueu per escoltar)


Elena Bugedo al Macondo Bar de Barcelona



Pujat per El Quim Pedret

Els tambors d’en Duran, by Vicenç Pedret



Vicenç Pedret i Clemente


Nosaltres guerrers, votants convergents, som cridats a salvar la pàtria pel nostre manitu, ‘gran cap pelat’ (en Duran)*



Duran catalanetQuim Pedret


Un Duran catalanet



No se si veu veure el megareportatge sobre en Duran del diumenge passat a la vanguardia. Jo vaig fer com els nens i només en mirava les fotos, perquè la lletra ja me la sé. El tema gràfic escollit per els publicistes era un fons negre i en Duran parcialment genuflexe tocant els tambors.


En un primer moment, mirant de captar el missatge, vaig veure-hi una semblança… amb el Timbaler del Bruc? Però l’imaginari col·lectiu situa al nostre timbaler resistint en soledat, aliat amb les muntanyes, valent i decidit a l’impossible. No, el timbaler no s’oferiria a governar a Madrid, o a entrar al govern de l’estat a canvi d’un pacte fiscal indefinible.



Duran lleida Quim Pedret


Duran-Lleida fent de Timbaler del Bruc



En un segon moment vaig veure l’imatge dels indis resistint a l’invasor yanki, on els timbals de guerra eren una crida!. Nosaltres guerrers, votants convergents, érem cridats a salvar la pàtria pel nostre manitú ‘gran cap pelat’. Incitats pel ritme primitiu del tam-tam, ho deixàvem tot i votàvem, mig posseïts pels nostres ancestres, al gran xaman, al polític més ben valorat. Clar que, llegint posteriors declaracions i cartes setmanals, el gran xaman ens instava a deixar les armes, i acceptar amablement seguir a la reserva, donant els nostres diners als americans, mentre ells ens seguien donant alcohol i ens feien treballar per pagar les seves carreteres i ferrocarrils. Els nostres altres caps de tribu, “Caballo Loco” i el seu pare “Toro sentado en un pujol” fan sonar uns altres tambors, i no precisament en la mateixa direcció.



DuranQuim Pedret


Un Duran d’acudits



De fet, cap d’aquestes èpiques imatges responien a la realitat. Quan un candidat convergent s’ofereix a dir tota mena de bestieses (insultar els pobles del sud no és una bona tàctica, creu-me Duran), a oferir-se per tota mena de càrrecs (sentir-se capaç de presidir l’estat espanyol, és un deliri de grandesa Duran), és que “pinten bastos”. El PP guanyarà per pura higiene democràtica i CiU seguirà fent de caixer major del Regne a Catalunya. La paradeta d’en Duran a Madrid (amb en Casas, en Sanchez I els dos Silvas) es fa servir de lobby… i està vist que només ho atura Déu nostre senyor (ja que sembla clar que el nostre Duran 007, té llicencia per matar) jajajaj*



Duran-Lleida-Quim Pedret


Un Duran festiu (Son els tambors?)



Em quedo per tant amb la imatge del Duran festiu, que boig de salsa, toca els tambors ennivrat per la concupiscència carnavalesca de la ressaca electoral, on la follia que tots portem a dintre l’allibera de la bogeria del moment present i el seu veritable jo de “follet” es desferma. És el Duran que es despentina d’una vegada per totes, deixa de fer el paper de “Don Perfecto” per assaborir bocins de realitat als que ha renunciat per construir el seu paper de “polític d’estat”. Aquest és el Duran que deixa d’una vegada per totes la política i allibera a CiU d’un malson incurable: Fer “la puta i el ramonetes” sense saber explicar perquè*


Jo em quedo, si això fos possible, amb el “polític” que sigui com el de la cançó del tamborilero. "El tamborilero” que només té un tambor i que està disposat a regalar-lo al nen Jesus perquè no té res més. El “polític” que si que ho donaria tot per Catalunya, que donaria el seu tambor, si no tingués res més. D’aquests polítics n’hi ha, als partits catalans, però noi, no els deixen presentar a les eleccions a Madrid !*



Felicitats Vicenç*


*El Quim




En Vicenç Pedret i Clemente es Propietari Gerent de Ramon Clemente a El Masnou


Es Co-fundador i Vice-President de Soberania i Justicia





Pujat del Mati.cat per El Quim Pedret i Rovira