No demano gran cosa¡…by Quim Pedret

Hola a TOTS ahir era  15 d’octubre, un desgraciat aniversari, -la mort, per assassinat, del nostre President Lluis Companys- i alhora també el meu aniversari, però això de fer un any mes o menys no te massa importància segurament. Oi? No he entrat aquí per rebre felicitacions, ni per els regals que de ben segur quasi tots em faríeu (es conya); els que em coneixen sabeu prou be que no m’agrada presumir de res, ni de rebre regals, ni molt menys de fer anys. Tindria de ser jo que us ‘tires’ uns bons caramels i bombons. Ho tindre present per Nadal, si aquesta ‘merdeta’ de memòria no em falla, com quasi sempre.
He entrat per dir-vos que he tingut dos desitjos per aquets anys que encara em resten de vida, després de 54 que ja en son uns quants i que a vegades bastants han sigut de punyetera pena, però…. es la vida. Un dels desitjos es de tipus personal-no per mi- es desitjar-li al meu fill petitó, que te una mica mes de 40 dies, que es posi bo del seu refredat que se que el fa patir massa. L’altre desig es d’àmbit de poble, de pobles, de tolerància i sobretot de saviesa. Es poder arribar entre tots assolir un món millor per nosaltres i sobre tot per els nostres fills; m’agradaria que SEMPRE ens respectéssim primer a nosaltres mateixos, i així poder respectar al veí en el ‘foros’, debats de web o en els ‘chats’ les seves opinions i idees i la per demunt de tot, la seva persona. Les persones ‘anomimes’ que escriuen els seus comentaris on diuen el que pensen aquets, segurament que son tan vàlids o a vegades més, com les nostres opinions dels que tenim una ‘foto’. No som mes creibles , ni mes importans.
Seria bo -potser soc un tusut utòpic- no tenir de passar vergonya aliena, quant veus que hi ha gent que es creu i vol fer creure que està en possessió de la veritat absoluta i vol crear escola, però nomes fomenta odis, o sigui mala escola, amb comentaris fora de lloc i busca el desafiament personal amb supèrbia, enveja i el que es pitjor, amb enveja i el maquiavelisme del que busca el protagonisme per arribar al un ‘poder’ (a vegades ridicul) al preu que sigui. Auuest preu no necessariament te de ser el poder polític.
Es per això que el meu gran desig es que vull que arribi un dia que entri a la plana de… la que sigui, i trobés un insult menys i un amic mes, però això sempre cada dia . Creieu amics que es demanar massa?
Seria un bon regal que ens fariema tots i per a tots i no faria cap falta desitjar-nos tants ‘bons desitjos’, a vegades hipòcritament, el dia del nostre aniversari, o els dies de Nadal, a traves del ‘Face’ o de una plana web tan ‘xula’ com (Guia de Roses). Les felicitacions tenen de ser durant tots els dies de l’any en forma de d’una bona barreja de tolerància i ‘savoir faire’, sense odis , interessos creats i rancúnies. Be, i si em llegeix alguna Teresa o en coneixeu alguna, feliciteu-la que també es el seu sant i estarà molt contenta. Molta salut i que tingueu una bona tardor.
No demano gran cosa, o be si us sembla massa…. M.M i Pol
Quim Pedret i Rovira

Quermançó vist desde la finestra de casa.. by Quim Pedret

Foto Quim Pedret i Rovira

 

Castell de Quermançó a Vilajuïga Foto: Quim Pedret Rovira

 

 

Foto Quim Pedret i Rovira

Castell de Quermançó (Vilajuïga) Foto: Quim Pedret i Rovira

 

 

Foto Quim Pedret i Rovira

‘El meu Castell’ de Quermançó dimars a la tarda Foto: Quim Pedret i Rovira

Sergi Pedret te un peu molt 'xulu', by Quim Pedret

Es el peu més ‘guapu’ de l’Empordà

Hola soc el Sergi Pedret, us agrada le meu peu?

La Tieta vol fer 'adredoning' a Guadalix, by Quim Pedret

La Tieta Cisqueta i la Sabrina Sánchez al Gran Hermano 12?

Líder a l’Alt Empordà com a mitjà digital, by Quim Pedret

10/10/2009 - 00:05
www.guiaderoses.net es a punt de cel.lebrar un any amb el nou portal dinàmic, i ho farà essent el mitja digital líder en rànquing Alexa a Roses i l´Alt Empordà. A la província de Girona segon, darrera de l´edició digital del Diari de Girona.
Alexa PageRank© permet fer un càlcul aproximat del nombre de visites d’una pàgina web, i de la seva posició dins d’un hipotètic rànquing mundial amb el total de pàgines web d’Internet. Les dades que ens ofereix Alexa, són sempre orientatives, però ens permeten, i de sobres, fer una valoració de l’estat d’una web o d’un conjunt de webs, mesura el tràfic de la nostra pàgina i el compara amb el de la competència o altres similars del nostre interès. Comptabilitza els accessos que ha tingut i ens permet consultar les dades en qualsevol moment. Per conèixer el tràfic d’una pàgina web només cal accedir a la pàgina principal d’Alexa, on trobarem, d’entrada, un rànquing dels millors 500 webs, rànquings per temes, les pàgines que més han millorat les seves estadístiques recents, etc.
El rànquing de Alexa és un dels més consultats de la web, és usat per determinar el valor del teu lloc i la publicitat en ell i com una font estadística per a empreses i webmasters.
A nivell rosinc, i a data d´avui 9/10/2010 GuiadeRoses.net encapçala la llista de mitjans de comunicació amb un PageRank de 386.530 i és la segona web a nivell global de la nostra Vila, seguint de prop la web del restaurant de Ferran Adrià www.elbulli.com amb 235,091.
A nivell Alt Empordanés, i a data d´avui 9/10/2010 a nivell global som la tercera a la llista, darrera del esmentat Restaurant el Bulli i de la botiga on-line Alchimia de Vilamalla.
A nivell gironi som el segón mitja digital per darrera de l´edició on-line del Diari de Girona que te un PageRank de 90.440, a nivell global ocupem la 7ena posició. Només 3 mitjans de comunicació on-line estan entre els deu primers llocs a nivell de Girona l´esmentat diaridegirona.cat, guiaderoses.net i aragirona.cat , elripolles.com ocupa la 14èna posició i el Setmanari l´Empordà la 36èna.
Catalexa.com, pàgina que recopila les dades Alexa dels mitjans catalans i la posició que ocupen les webs de parla catalana confirma que guiaderoses.net ocupa la 43ena posició en dades d´agost, en espera de l´actualització de setembre en que guiaderoses sortira beneficiada.
Al posicionament estadístic s´ha de sumar el posicionament com a marca que ha posibilitat l´interès d´agencies de nivell nacional i de diaris de prestigi contrastat per l´intercanvi d´enllaços i/o col.laboracio.
L´aposta pel dinamisme web i les xarxes socials s´ha vist reflectida amb l´integració al nostre portal de les principals aplicacions 2.0 com Facebook que amb 5000 amics a l´usuari ens ha obligat a crear una nova aplicació que compta ja amb 1175 seguidors, Youtube, Flickr i Twitter que a permés una interactuació amb els usuaris dinàmica i fluida, hem pasat a ser un clar referent de consulta, servei i asessorament en temps real, tant per visitants i turistes com pel dia a dia dels rosincs.
Tot i que el principal contingut del web es l´actualitat diaria, tanmateix volem resaltar la implicació de Guia de Roses en la vida social com fomentar l´alfabetització digital i l´integració en les xarxes socials d´entitats i particulars, l´assesorament tecnològic, la digitalització de continguts, la difusió i promoció de totes les activitats que és fan a la nostra Vila, de manera totalment gratuïta i sigui l´Entitat que sigui, sense diferències ni discriminacions vers ningú, la promoció de les costums i tradicions rosinques amb l´aposta de la creació del web del Carnaval de Roses (en desenvolupament), i la difusió del nostre patrimoni, i com no, la promocio de la llengua i de la cultura catalana.
Tot aixó és gràcies a vosaltres, Usuaris, Entitats, Col.laboradors, Articulistes, i Amics.

Quim Pedret

La Tieta Cisqueta ataca de nou, by Quim Pedret

La Tieta Cisqueta ja recuperada de la fisura de femur, torna a fer de les seves a Radio Ona Vilamalla -per ella es Ona ‘Vilamolla’- cada dia te mes forçes

Quim Pedret ( parent llunyà de la Tieta Cisqueta)

 

Els correbous son miseria, by Quim Pedret

Els correbous son miseria...

No es aixó company Artur, encara que sempre tindrás el meu soport- un petit, peró sagrat vot- però els correbous, per coherencia encara que es sacrifiquin vots a les terres de l’Ebre es tenien de prohibir com ho vareu fer en les curse de braus, no jugueu amb l’ambiguetat de nadar i guardar la roba, ja que aquesta no es la meva juguesca per el que te de ser el proper President de la Generalitat. Molt millor el que vares dir el 30 d’agost a Catalunya Radio: “Avui Catalunya te d’aspirar a ser un Estat Federal asociat a Espanya, per lligams culturals, d’amistat i familiars”. Aquesta valenta afirmació feta a dos quarts d’onze del mati, potser et va restar algun vot, però et va donar més credibilitat i més respecte. Sempre coherencia. Com diu l’amic Vicenç: “Et perdono Mas”. Salut tinguem i espero que un dia podem dir a Palau: “Ara si que es això company”.

Muy mal debe ir el país, cuando un señor ‘importante’ como es Sandro Rosell, se permite el lujo de llamar e informar a José Montilla, sobre la hora de un acontecimiento muy importante y que puede cambiar el rumbo de la vida de todos los catalanes, un día grande, un día inmenso, es más, diría un día histórico para la buena marcha de Catalunya, el 28 de noviembre: El día del esperado y tan deseado Barça - Madrid (Increíble)
La credibilidad del político no podía ser más baja, no ha ilusionado en lo más mínimo al hombre de a pie, el de la hipoteca, el del subsidio de desempleo, la letra del coche, la alimentación, los estudios de sus hijos, que para olvidarse de su males y de la mala gestión de la clase dirigente es muchísimo más importante para él y para el pueblo, saber si once o más millonarios en calzoncillos que corren detrás de una pelota, puedan hacer más o menos goles, en una portería o dos, de una parcela muy cara llamada campo de fútbol, a veces lleno de patatas y de hierba, para borregos.

En el mismo orden de cosas leo, que ya es mucho leer, que doña Belén Estebita Cueceleches, famosa por: “Yo por mi hija mato” -apología de la violencia- según una encuesta de dudosa solvencia, en caso de que esta señora, se presentara como candidata a la Presidencia del Estado Español (país vecino), sería la tercera fuerza más votada, por delante de Izquierda Unida, con un diez por ciento de los votos, que le darían de cinco a seis escaños en el Congreso de los Diputados. Yo me pregunto: ‘Que puñetas hemos hecho para merecer esto’, ¡Dios¡ ¿Donde estabas? Nuca hubiera habría pensado que la clase política -sin clase- pudiera caer tan bajo, en opinión de los ciudadanos -gente sin criterio- que los elige, los sufre o igual los disfruta- masoquismo o Síndrome de Estocolmo y la historia se repitiera mas de veinte años después y nos salve de esta crisis una Cicciolina* a la española, Made in San Blás (para más coñas Princesa del pueblo) y que a la vez alegre los señores miembros de la cámara baja. El tiempo nos dirá si son imaginaciones mías, ciencia ficción o una broma de mal gusto ideada por algún medio de prensa o TV muy cruel y sádico. Yo por si acaso, me tomo unos días de vacaciones, voy preparando las maletas por si tengo de salir huyendo, ya que una de estas dos lujosas Españas -como dijo Machado- ha de helarnos el corazón , aunque sea con el puñetero imperativo legal.
* Cicciolina (llona Staller) llegó al Parlamento Italiano con solo 20.000 votos

Visca Catalunya Lliure

Quim Pedret i Rovira