Maragall valora el somriure de Mas, més que la seva feina, by Quim Pedret

O com fer una incorreció política d’en Maragall vers en Pepe Montilla

Com gairebé cada dia al matí m’he donat una petita volta per la xarxa i he anat a la pàgina de Convergència i en la seva revista Mes CAT (Butlletí de la gent de Convergència) hi havia en el nº 4 una entrevista signada per Rosa Mª Mestres, periodista i Cap de Premsa del President de CiU, el Sr. Artur Mas i Gavarró i màxim candidat per ocupar la cadira de la Generalitat.
Aquesta entrevista m’ha sorprès i les declaracions de l’expresident Pascual Maragall m’ha deixat perplex i després fins i tot d’algun somriure he rebatejat l’article com a: “En Pascual Maragall tira floretes a l’Artur Mas”, – el que em quedava per veure- ¡deu! i minuts més tard he trucat a la Seu de Convergència a Barcelona i he pogut parlar amb la periodista i ella mateixa, m’ha confirmat que l’entrevista era real i no es tractava de cap broma.
Els que cada dia i pas a pas creuen i creiem que el Sr. Artur Mas serà el proper President de Catalunya, segurament hauran pensat que era una bona notícia i era d’agrair. Però jo mateix, que sóc per norma gent ben pensant, he arribat a malpensar de tals declaracions. Per què en Pascual Maragall i Mira, s’ha pujat a ‘La Noria’ dels despropòsits socialistes? Si, ja se, ell es baixa desde el 2006 i? Perquè ha manifestat que ara Artur Mas “Li toca” ser president? Tanta amabilitat m’aclapara, i he pensat en el refrany que em deia el meu pare: “Festes amb fas i no em solies fer, o m’has de fotre o mes de menester”…¿Perquè segons Pascual Maragall, ara a Mas li toca, perquè es més humà i somriu molt més? Fent un xic de broma, he pensat que llegint l’entrevista al Sr. Maragall me avall amb trobaria una ratlla que poses: ‘El Sr. Mas, després del bronzejat de vacances, es molt més guapo’. Perdoneu, però no vull imaginar-me la cara desencaixada del President Montilla davant tal temeritat -crec que aquest pas el ‘mataran’ a disgustos i el no acostuma a riure molt, al contrari d’en Mas, que a vegades explica fins i tot acudits a la TV. Ara el meu simpàtic ‘Pepe Montilla I El Tristó’ s’ha guanyat el meu títol real a pols, ara té motius suficients per no riure en anys i puc afirmar que ara en el seu particular circ, li han crescut tots els nans. Amb aquestes manifestacions en principi favorables a Mas, Maragall afavoreix més, si cap, el vot cap a CiU, en perjudici de l’electorat socialista. O Vol una sociovergencia? Com diu la dita: ‘Amb amics així, Qui vol enemics? Pascual Maragall ha estat l’últim de la fila a sumar-se a la quantitat de despropòsits dels socialistes catalans -els socialistes de Madrid, millor ni nomenar-los, ells segueixen amb la seva particular lluita. A mi en particular no m’agrada tant afalagament i em quedo amb el dubte de la sinceritat de Maragall, no se…el tenia i encara el tinc per més llest. Suposicions apart amb un cert aire maquiavel·lisme, tinc de dir una vegada, en aquest cas a una persona que respecto molt que no puc admetre que Maragall digui ARA TOCA i que a més creu que convé que guanyi i espera a més que ho faci bé. Que em perdoni el Sr Maragall, però el Sr. Artur Mas te de ser i serà president per mèrits propis, no perquè Pascual Maragall fa sospitosament de padrí i digui el que toca o el que no toca. No senyor Maragall. Faci cas a l’amic Serrat: “Niño que eso no se dice ,eso no se hace y eso no se toca”
 
L’electorat català es el qui decidirà, i tindrà valorar el treball i les propostes de país que CiU i el mateix han elaborat durant aquests llargs anys de penitència que han tingut sotmès a Mas i el seu equip, en un desert, on s’han sospesat els errors passats de CiU -perquè els van haver-hi- i s’han buscat les solucions per fer un plantejament eficaç i per oferir al poble català el que realment necessita i que amb el govern Maragall (el mestre) i el govern Montilla (el fill del mestre) hem perdut. Si, hem perdut temps i diners, il·lusió i el pitjor, reputació cara a l’estranger. Artur Mes ha sabut trobar la fórmula per il·lusionar, mobilitzar, la qual cosa els catalans anomenem ‘trempera’ i s’ha fet estimar pel poble i fins i tot envejat sanament, per alguns sectors espanyols a canvi que el poguessin titllar de populista i així tenir opcions amb garantia de formar un govern convergent, conseqüent i coherent, sense crosses i lluny de mals aliats.
Crec que l’Artur Mas no necessita qui li perdoni la vida. En Pascual Maragall és un cor trencat al sol, que es penedeix de les seves declaracions en la Ciutadella de Roses, quan va afirmar que els socialistes per guanyar les eleccions ho tindrien ‘molt fotut’. És possible que li entristeixi que el seu propi germà, hagi renegat també de Montilla en dues ocasions. Igual li sorprèn que Nadal digui que el vot socialista esta desmobilitzat. Podria ser que no entengui perquè i Conseller Castells va tocar el dos i va deixar plantat al pobre Montilla. Igual no sap perquè Montserrat Tura va fer un al·legat pseudo independentista en un periòdic nacional. Podria ser que Maragall s’hagi entristit, pensant qui i perquè, han robat l’ordinador personal de la seva amiga, l’alcaldessa de Roses. Igual va pensar que els enemics polítics de PSC de Roses, podien estar darrere de tal maniobra, i buscaven els contactes de la Sra. alcaldessa dins del seu Facebook o el Messenger. (No s’apurin, s’ha trobat l’ordinador, venut al mòdic preu de 50 euros) Em dol dir-ho, però aquí diem: *Qui està de pega amb el coll…ensopega. A vostès amics socialistes, sembla que us hagi mirat un guenyo o cada dia sigui el vostre sant. Li diria al Sr. Maragall, que els seus deixebles o companys que gairebé tot ho han fet malament, tripartits a Catalunya, cuatripartit a Roses Per la meva edat i el seu saber fer trobo a faltar al Raventós o el meu company de lectura a la tauleta de nit, el tristament desaparegut Ernest Lluch.

Ara en Mas Ja ho va comentar; ni es parla amb el líder Zapatero, és ‘vox populi’. CiU i Mas han sabut estar a l’altura després d’aquests dos governs tan tristos per a la memòria de molts catalans, que volem una Catalunya com a país i no com un circ. Ara segurament Maragall deu recordar la seva foto en Terra Santa amb el Sr. Carod i de moltes coses més. Ara Maragall afirma que el ciutadà votarà a Mas perquè és més humà. Per déu Sr. Maragall! Per ventura vostè va conèixer anys enrere al Sr. Artur Mas, en alguna faceta endiablada o satànica secreta? Sr. Maragall quant es guanyen unes eleccions per ser més humà que el veí?, Jo no dubto de la seva humanitat, ni la del Sr. Montilla. Però si heu fotut enlaire un país, per que ara feu campanya a favor de CiU? Perdoneu-me una pregunta: ¿Algú votarà al Sr. Artur Mas perquè riu mes i millor? Algú sap veure la serietat de tal afirmació ‘maragallaniana’. Artur Mas guanyarà per ser el millor, no pel que en fet de malament els socialistes. Els socialistes han fet perdre el temps a tot un país. El Sr. Maragall s’atreveix a infravalorar a Mas com a polític, sí sí i li treu mèrits de feina i valorar-ho més pel seu somriure que li va donar la mare natura. I això a més d’un li fa gràcia. País molt curiós. Podem recordar que en la transició espanyola, va haver-hi un precedent de bellesa electoral femenina de quant es va votar a Suárez per ser el mes guapo’. A això se l’anomenem política? Siguem seriosos. En Mas guanyarà per treball, serietat i il·lusió, encara que fos més lleig que el repartidor de Dònut’s. El que jo vaig viure fa uns set anys en primera persona, una tarda a la ‘Parrilla’ del Castell de Peralada, no era precisament per a molts un dia de somriures i en Maragall no hi era per donar recolzament. Ara sí podem començar a somriure moderadament ja que després del treball d’anys que és moltíssim, ningú, ni Maragall, amb el respecte que em mereix com a polític o professor, no li hem regalat res a l’Artur Mas. De ven segur nosaltres li hem donat el nostre alè i suport, encara que sigui en la distància física. Sempre hem cregut en ell, però no pels seus somriures. Per la meva banda, li dono les gràcies a Sr. Pascual Maragall, pel suport que ha donat al nostre futur President de la Generalitat. Una petita ajuda d’una persona tan rellevant com un expresident mai ve malament. El Capità Enciam diria: “Els petits canvis, són poderosos” Ara ve un gran canvi i això és tot un detall. O no?
Moltes Mercès Sr. Pascual Maragall i Mira
Atentament

Quim Pedret Rovira
Fotògraf i Escriptor
Ciutadà del Principat de Catalunya