No demano gran cosa¡…by Quim Pedret

Hola a TOTS ahir era  15 d’octubre, un desgraciat aniversari, -la mort, per assassinat, del nostre President Lluis Companys- i alhora també el meu aniversari, però això de fer un any mes o menys no te massa importància segurament. Oi? No he entrat aquí per rebre felicitacions, ni per els regals que de ben segur quasi tots em faríeu (es conya); els que em coneixen sabeu prou be que no m’agrada presumir de res, ni de rebre regals, ni molt menys de fer anys. Tindria de ser jo que us ‘tires’ uns bons caramels i bombons. Ho tindre present per Nadal, si aquesta ‘merdeta’ de memòria no em falla, com quasi sempre.
He entrat per dir-vos que he tingut dos desitjos per aquets anys que encara em resten de vida, després de 54 que ja en son uns quants i que a vegades bastants han sigut de punyetera pena, però…. es la vida. Un dels desitjos es de tipus personal-no per mi- es desitjar-li al meu fill petitó, que te una mica mes de 40 dies, que es posi bo del seu refredat que se que el fa patir massa. L’altre desig es d’àmbit de poble, de pobles, de tolerància i sobretot de saviesa. Es poder arribar entre tots assolir un món millor per nosaltres i sobre tot per els nostres fills; m’agradaria que SEMPRE ens respectéssim primer a nosaltres mateixos, i així poder respectar al veí en el ‘foros’, debats de web o en els ‘chats’ les seves opinions i idees i la per demunt de tot, la seva persona. Les persones ‘anomimes’ que escriuen els seus comentaris on diuen el que pensen aquets, segurament que son tan vàlids o a vegades més, com les nostres opinions dels que tenim una ‘foto’. No som mes creibles , ni mes importans.
Seria bo -potser soc un tusut utòpic- no tenir de passar vergonya aliena, quant veus que hi ha gent que es creu i vol fer creure que està en possessió de la veritat absoluta i vol crear escola, però nomes fomenta odis, o sigui mala escola, amb comentaris fora de lloc i busca el desafiament personal amb supèrbia, enveja i el que es pitjor, amb enveja i el maquiavelisme del que busca el protagonisme per arribar al un ‘poder’ (a vegades ridicul) al preu que sigui. Auuest preu no necessariament te de ser el poder polític.
Es per això que el meu gran desig es que vull que arribi un dia que entri a la plana de… la que sigui, i trobés un insult menys i un amic mes, però això sempre cada dia . Creieu amics que es demanar massa?
Seria un bon regal que ens fariema tots i per a tots i no faria cap falta desitjar-nos tants ‘bons desitjos’, a vegades hipòcritament, el dia del nostre aniversari, o els dies de Nadal, a traves del ‘Face’ o de una plana web tan ‘xula’ com (Guia de Roses). Les felicitacions tenen de ser durant tots els dies de l’any en forma de d’una bona barreja de tolerància i ‘savoir faire’, sense odis , interessos creats i rancúnies. Be, i si em llegeix alguna Teresa o en coneixeu alguna, feliciteu-la que també es el seu sant i estarà molt contenta. Molta salut i que tingueu una bona tardor.
No demano gran cosa, o be si us sembla massa…. M.M i Pol
Quim Pedret i Rovira