Totes les dones del President?

marzo 16, 2011

Podrem confiar algun dia en la classe política?

¡Ah no!. ¡Ja la ‘ballem’! Podria començar plantejant moltes coses i unes preguntes sobre la coalició CiU i mes concret la guerra entre els dos partits, però quedarien sense resposta. No passa res. Aquí no passa mai res.

Val que en alguns articles hem, dic hem, perquè alguns articles els he recolzat o discrepat i uns altres els he escrit, en relació a versions contradictòries entre qui mana ara i qui vol manar a la ombra.

Tinc de seguir creient, encara més, que en Mas, potser si que igual era un mal candidat, però si serà i te de ser un bon president?. Tinc de seguir creient que a Madrid ningú a fet el paper de cornut, ni que el soci paga la beguda?. Duran, jo no et perdono, i menys desprès de la teva intervenció a VEO7 amb el P.J.Ramirez’. Quina vergonya. Mentrestant el ‘Jota’ deixa a caure d’un burro al President, en Duran li riu les gràcies Increïble.

Vicenç, tinc de creure el que dius que l’ànima de Duran és de vegades molt fosca? Resposta: Massa fosca
Si, en Mas -al que vaig votar- va dir en moltes ocasions, que faria el govern dels millors, fora o dins de Unió o de Convergència, i si no els buscaria fora, ho el vaig creure, uns altres no, però no valoro als altres, ni els cent dies del seu mandat, dia mes, dia menys. Però de sobte va sorgir el fenomen… investidura (suposat pacte encobert amb PSC) amb la Sra. de Gispert al capdavant del Parlament i les fotos de rigor al pati dels tarongers de Palau i d’aquí passem al balcó amb en Duran (sempre ell) i dies mes tard el cop d’efecte… el fenomen Mascarell, igual sortit d’aquest presum-te pacte.
Però no entenc molt be que després de set anys en l’oposició, el meu President no tingués en ment en govern dels millors. No és millor, el que millor menteix. No dubto de la capacitat del treball i de la vàlua de la majoria dels seus Consellers, però per distracció o sabent-ho, al President, la Sra. Ortega li ha fet un gol, altres ho intentaren. I ara posarem una cortina de fum i aquí pau i desprès gloria? Oi? I ens seguiran tractant de ases. O diguem-ho en castellà: ‘Dame pan i llámame tonto’ De moment teniu el pa, però de tonto el poble català res de res.
Alguns sabíem que podia passar, quelcom de semblant, després del viatge a Roses del President Mas, per buscar o fer callar assessoraments, i podia passar de tot. Sortosament res de res. Ens varem salvar d’algun ‘polític’ empordanès, de miracle. Ara estan mirant que diu CiU pe fer mes governable Roses. Sense paraules. Que deu ens agafo confessats. ‘Tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando’
Tornant al tema Ortega, estem davant d’un ENGANY.
Amics lectors i els que us dediqueu a la política, aquest petit ‘error’ és molt greu. La Sra. Joana Ortega sabia -ho escriu en primera persona- o tenia de saber, que es podria descobrir tal engany -ella ho anomena ‘error’-, i això vol dir que per mala fe -molt malament- o per desconeixement la vicepresidenta, sap molt poc de psicologia i que tan en presumeix.
La meva pregunta és la següent: Quina necessitat tenia de falsejar el seu ‘currículum’? Perquè ara deixa en ‘ridículum’ als que han confiat amb ella?
Sempre hi ha un motiu per tot i si algú tira del fil, segurament que sempre es descobreix l’error. És possible. Un engany ja és més difícil. Podríem plantejar-nos el perquè ha saltat la notícia en un periòdic català d’aire catalanista, com és el diari ara.cat.

Des de el moment que Ortega va passar a ser la
Ortega escriu en el seva web, que té una llicenciatura -no importaria de que- i això és MENTIDA. Si, té estudis de Psicologia. Això és cert. I? En el seu moment (2008) igual no podria semblar massa greu, però des del moment que el President li dona la confiança i la responsabilitat de Vicepresidenta (càrrec que des de CiU es va criticar al Sr. Carod Rovira), per delegar en ella la Presidència de la Generalitat, per causes de força major, això passa a ser molt greu i deixa de ser un ‘error’, com ella mateixa ho anomena. Tanta psicologia no sabia que seria investigada, fins i tot per la mateixa gent de Unió Democràtica de Catalunya. Les lluites per el poder…son perilloses, sinó que ho preguntin a Unió i Convergència de Roses. en saben molt. Massa diria. Son especialistes.. en ‘toma’ ¡Màgia Borras!
Perquè no ens diu clarament que va mentir i deixem els petits errors i canvis per a les coses més supèrflues i per el Capità Ensiam. Suposo que tots sabem que si la Sra. Ortega fos japonesa, per dignitat o vergonya, el seu càrrec ja estaria ARA mateix a disposició del president del Govern català.
La Sra. Ortega, en el cas que segueixi en el càrrec… Quina confiança em/ens mereix? Resposta: CAP. Si ella ha mentit en una cosa tan supèrflua, però alhora tan greu. En que més podem esperar que suposadament ens hagi mentit?
És ella a qui li toca pagar aquest error. Jo mateix -el que subscriu- fa set anys vaig cometre un error involuntari. Una signatura equivocada, un nom equivocat, un llicenciat corrupte, jo amb poders notarial i la ‘justícia’ va donar la signatura per falsa, no hi havia ‘dolo falsario’, és a dir sense perjudici per a la persona suposadament perjudicada i vaig tenir de pagar els plats que no havia trencat. Coses. ¡Màgia Borras!
Sra. Ortega, aquestes són les regles de la justícia. Li agradin o no. Per molt aforada que sigui, no som diferents, jo vaig pagar, vostè ha de pagar el mateix per alguna cosa que SI va fer a posta. Li sona la tesis d’Alemanya?
Per coherència i perquè encara no vull demanar que em retornin el vot que vaig dipositar per en Mas i així poder encara creure en el govern dels millors, es per això que crec que seria molt correcte que la Sra. Joana Ortega i Alemany, posés el seu càrrec a la disposició del nostre President. Un ‘error’, ja no solsament en contra de la fidelitat al President i en contra de Catalunya, sinó que ha comès un ‘greu error’, que va en contra de la credibilitat de tots els polítics, que ara per ara, són aquests, per desgràcia de una democràcia, la tercera causa de preocupació dels soferts ciutadans del nostre país.

Joaquim Pedret i Rovira

Com algú pot escriure, per error!, en els seus currículum que és llicenciat (o llicenciada) sense ser-ho?
Han quedat dos coses ben clares: Que la nostra vicepresidenta no és llicenciada en psicologia (cosa que no em preocupa gens) i que gaire llesta tampoc és (cosa que em neguiteja molt).
Davant d’aquests fets grotescos, potser podríem pensar que estem davant del govern dels millors? Govern del mentiders? Doncs tampoc! A cap mentider amb cara i ulls l’haguessin enxampat amb una mentida tan ingènua.
Humilment li suggereixo a la nostra vicepresidenta que tingui els pebrots i la dignitat de fer el mateix que el ministre de defensa alemany, quan és va demostrar que havia plagiat la seva tesis doctoral: DIMITIR.